Cuidem els peus (I)
1.- Cura bàsica dels peus1. Els peus han de rentar-se diàriament amb sabó o gel de pH àcid i aigua
temperada o freda.
2. Cal assecar-los bé. Vigilant els espais entre dits. Sempre per contacte i no per
fricció, per evitar fer-se ferides.
3. Cal procurar mantenir la pell hidratada amb l'ús diari de crema hidratant, excepte
en els espais entre els dits.
4. El tall de les ungles ha de ser recte.
5. Les dureses i els ulls de poll s'han de tractar amb pedra tosca. No utilitzar tisores
o estris tallants, ni callicides o abrasius, per evitar fer ferides.
6. Al calçar-se cal evitar mitjons ajustats, que comprimeixin i dificultin la
circulació, o aquells molt folgats, per evitar arrugues que poden lesionar el peu.
7. Procurar que aquests siguin de fibres naturals, llana o cotó per exemple. Cal
canviar-los diàriament, i fins a dues i tres vegades si hi ha excés de sudoració.
8. Utilitzar calçat adequat, tant per a l'activitat a desenvolupar com per al peu.
Evitar calçats inestables, sabates molt ajustades, amb taló excessiu, o, tot al
contrari, usar calçat molt batzoler o amb els cordons descordats.
9. Visitar al podòleg amb una certa assiduïtat, almenys un cop l'any.
HIGIENE
Rentat:
El rentat del peu ha de fer-se amb aigua freda o tèbia i amb sabó o gel de pH àcid 5.5
que és similar al de la pell durant un temps màxim de 10 minuts. No és convenient l'ús
de sabons bàsics o neutres perquè poden alterar l'ecosistema del peu i fer-ho vulnerable
a les infeccions. Tampoc és recomanable afegir fórmules casolanes a l'aigua, com
bicarbonat o sal, ja que no tenen poder terapèutic i ressequen la pell. No s'ha demostrat
que l'ocupació de sal, bicarbonat, vinagre... o altres productes tingui efectes terapèutics
als peus.
Eixugar:
La humitat afavoreix les infeccions per fongs, bacteris o virus, pel que és important
assecar bé el peu, especialment entre els dits, amb una tovallola o gasa sense friccionar
la pell per evitar lesions.
Hidratació:
Cal utilitzar cremes hidratants amb lanolina o vaselina en tota la superfície del peu,
especialment en el taló, on solen aparèixer callositats i esquerdes, però sempre en petites
quantitats. Un truc molt acceptat per alguns esportistes és aplicar una mica de vaselina
en tot el peu i després secar-lo amb paper o fins i tot rentar-lo lleugerament, per evitar
l'excés de vaselina i que només quedi una molt lleu capa adherida a la pell. Aquesta
acció disminueix enormement l'aparició lesions per fregament del mitjó sobre la pell.
Tallar les ungles:
Per regla general les ungles es tallen rectes, sense tallar els pics i seguint en la mesura
del possible la morfologia del dit. Sempre cal deixar que la vora lliure de l'ungla
sobresurti un o dos mil·límetres per davant de la polpa del dit.
La presència de fongs:
Entre les patologies que afecten el peu, les infeccions per fongs estan bastant esteses.
L'onicomicosi, que es localitza a les ungles dels dits del peu i la tinya pedis o peu
d'atleta, que afecta a la planta del peu, són les més importants per la seva freqüència.
L'onicomicosi és una infecció causada per un grup de fongs anomenats dermatòfits que
alteren la ceratina de l'ungla. Segons els experts, aquesta patologia afecta entre el 3 i el
8 per cent de la població. A Espanya, s'ha observat que l'onicomicosi és més freqüent en
dones que en homes, la qual cosa es pot explicar pel calçat que s'utilitza que pot
ocasionar un traumatisme a llarg termini.
El traumatisme continu pot ser una de les causes que el fong niï a l'ungla, si bé aquest
pot aparèixer per altres motius, com la destrucció de l'ungla per altres patologies com la
psoriasi. Malgrat la seva elevada prevalença, els especialistes recorden que
l'onicomicosi està infradiagnosticada en l'actualitat, ja que al voltant d'un 60 per cent
dels afectats no acudeix al metge, malgrat que existeixen tractaments eficaços per
combatre la malaltia, que solen durar un mínim de sis mesos.
A la tinya pedis, comunament denominada peu d'atleta, la infecció es presenta a la
planta i en els espais compresos entre els dits del peu. És molt contagiosa i es transmet
entre persones que comparteixen tovalloles, calçat, dutxes públiques o fins i tot es
banyen a la mateixa piscina.
El peu d'atleta pot evitar-se seguint una sèrie de consells, com evitar caminar descalç
per la vora de les piscines, portar sandàlies de goma a l'utilitzar les dutxes públiques,
usar calçat que permeti una bona transpiració en el peu, sobretot a l'estiu, ja que la
humitat afavoreix l'aparició dels fongs, i observar una higiene diària del peu.
Els símptomes del peu d'atleta inclouen picor a la zona i estovament, aparició
d'esquerdes i descamació de la pell, si bé poden aparèixer també petites butllofes amb
un líquid aquós. En cas d'observar algun d'aquests signes, haurà d'acudir a l'especialista,
qui li prescriurà el tractament adequat. Seguint una bona higiene i complint el
tractament, la infecció sol remetre en poc temps.
La hiperhidrosi:
La sudació excessiva del peu o hiperhidrosi és un trastorn freqüent que ocasiona
importants molèsties i fins i tot afavoreix les infeccions. Encara que no es pot eliminar
definitivament, sí es pot regular amb algunes mesures eficaces. Les principals mesures
de prevenció són:
- Utilitzar mitjons o mitges de materials naturals: fil, cotó, llana o mitges de seda,
que permeten la transpiració.
- Canviar els mitjons diverses vegades al dia.
- Usar àcid bòric o pólvores antitranspirants per regular la sudació.
A vegades la suor és conseqüència d'una infecció mixta per fongs o bacteris, per la qual
cosa el tractament va dirigit en primer lloc a controlar la infecció i, en conseqüència, la
sudació va desapareixent.
L'excés de suor també pot anar acompanyat d'olor dolenta, que es produeix per la
degradació de petits microorganismes, com els fongs, i que poden donar origen a
nombroses infeccions. En els casos de sudació severa es fa necessari l'ús de fàrmacs.
Evitar autotractar-se:
No utilitzar fulles d'afaitar, ganivets, tisores de punta fina, callicides ni cap altre
producte abrasiu ni objecte tallant per al tractament de malalties de la pell.
Per diverses raons:
- perquè és molt difícil fer-s'ho un mateix, s'adopten postures molt forçades i és fàcil
autolesionar-se.
- perquè el material potser no sigui l'apropiat
- perquè la persona que ho fa no té perquè saber si aquella lesió és un callo, una
berruga o qualsevol altra patologia i si el tractament és correcte.
- perquè una ferida als peus per molt petita que sigui es pot infectar i complicar-se,
sobretot si es tracta d'una persona diabètica o amb patologia vascular.
La pell és l’òrgan de major tamany del nostre cos. Té funcions molt importants com la
termoregulació, les relacions sensorials amb el medi ambient, la protecció en front a
agressions externes que pugui rebre el nostre cos (microorganismes, llum ultraviolada,
traumatismes mecànics...) i és un òrgan on s’expressen moltes malalties sistèmiques.
Per això és important conèixer el seu estat i entendre en quins moments està patint o
s’intenta defensar.
En l’àmbit de l’esport, hi ha freqüents alteracions que pot patir la pell, sobretot als peus,
com per exemple fongs, ferides/irritacions o ‘durícies’ (hiperceratosi).plantilles), canvi de calçat, etc.helomes;papiloma virus). Les berrugues, tenen unes característiques que val la pena indicar.
Quan tenim una callositat al nostre peu, en primer lloc hem de pensar que no hauria de
ser-hi, i per eliminar-la definitivament haurem d’esbrinar per què s’ha produït. Hi ha
diferents motius que les produeixen però la causa més freqüent és l’excés de pressió o
sobrecàrrega en el lloc on hi és. Quan ens apareix els passos a seguir són els següents:
1. Consultar a l’especialista (en aquest cas podòleg) per treure la causa directa
mitjançant l’anàlisi de la marxa. Ell ens indicarà que s’ha de fer, una ortesi de
silicona, un suport plantar (
2. Cuidar la nostra pell. Hidratar-la (cremes amb urea) i llimar-la diàriament però
mai en la seva totalitat, només fins el punt en que la pell torni a ser elàstica, ja
que es tracta d’una protecció natural que ha creat el propi cos. Com més
l’eliminem, més ràpid tornarà a reproduir-se.
Tot i realitzar correctament el tractament, pot ser que ens quedi per sempre la pell amb
més duresa, ja que les cèl·lules poden haver canviat el seu metabolisme i per tant que no
tornin a funcionar com abans. Això no ens ha de preocupar, i sí tenir molta cura en el
cuidat continu de la pell, doncs hem d’anar amb ella la resta de la nostra vida.
En alguns casos poden aparèixer un tipus d’hiperceratosi a les que anomenem
tenen forma de con i la nostra sensació és de tenir un clau a la planta del peu. Els passos
per eliminar-les són els mateixos que hem descrit anteriorment. Però encara hi ha un
aspecte a comentar, i és que es pot confondre amb una berruga plantar (
ja que el seu aspecte és molt similar.
Respecte a les
berrugues ens fan perdre les línies que dibuixa la pell, acostumen a fer mal al pessic i no
a la pressió directa, en ocasions tenen punts negres que degut els vasos sanguinis. Són
molt contagioses, pel que tant si les tenim com si no haurem d’evitar el contagi (utilitzar
sabatilles a les zones públiques, en cas de tocar-les amb les mans, rentar-les amb aigua i
sabó immediatament, i eixugar el peu amb una tovallola a part). És l’especialista qui la
tractarà amb el mètode més adient per a cadascú i el tipus concret de papiloma
(mitjançant la congelació, cremant-la, etc.). També pot ser d’ajuda prendre
complements nutritius que milloren les defenses per lluitar amb més intensitat contra
aquest virus, ja que pot ser molt difícil eliminar-lo.
Mai hem d’oblidar que les alteracions de la pell tenen una causa i hem d’actuar
correctament per detectar problemes que poden ser perjudicials per la nostra salut.
